En aquesta pàgina aniran apareixent notícies i novetats relacionades amb el món de l'art, del disseny i de la cultura.
Una família diferent
Una família diferent és un conte sobre la diversitat familiar destinat a xiquets i xiquetes en etapa Infantil (3-5 anys).
Nascut fruit d'un taller escolar, adapta el tema de la diversitat familiar per als més xicotets i ho fa en valencià. El conte té com a objectiu mostrar al públic infantil la gran varietat de models familiars que conviuen en la societat actual.
A través dels personatges principals, Laia i el seu pare, i d'una gosseta perduda com fil conductor, es mostren models de família com el monoparental, el nuclear, l'extensa, l'homoparental, l'enllaçada, etc., ressaltant els valors que donen sentit al concepte de família i que, moltes vegades, transformen en familiar relacions sense cap tipus de parentiu consanguini.
Lucía Gregorio Rodrigo
Unes altres falles, altra crítica
Des de fa algun temps, en aquestes festivitats valencianes, han anat apareixent alguns monuments efímers que han sigut anomenats "falles experimentals". Encara que, l'esperit del monument segueix sent el mateix: la crítica.
Si bé les anomenades "falles tradicionals" realitzen aquesta crítica de forma irreverent i amb imatges d'aspecte grotesc o burlesc, aquesta nova tendència ens fa reflexionar d'una forma més seriosa en els problemes que acuiten la nostra societat. S'abandona així el caràcter burlesc de les figures (ninots), la monumentalitat i, per damunt de tot, el balafiament que ha caracteritzat aquesta festivitat en èpoques anteriors.
Enrique F. de la Calle
De pesos i conflictes
Falla Lepanto - Guillem de Castro
Aquestes dones i homes que carreguen amb la casa a l'esquena, ens recorden les imatges que últimament veiem massa sovint. Persones que desplaçades pels conflictes armats són obligades a abandonar la seua llar.
Paritat
Falla Valle de Laguar - Padre Ferris
Una figura femenina i una altra masculina escalen una mateixa paret vertical per a aconseguir els seus objectius. Però de debò, són idèntiques les dos vessants de la paret? O pel contrari, una té uns suports perfectes i l'altra té totes les dificultats imaginables?
Sentit únic?
Falla Ripalda - Beneficencia
Aquesta figura femenina resisteix, balancejant-se, mentre els altres s'afonen al voltant com a conseqüència de la crisi. Es converteix en un enorme Polifem envoltat d'odisseus, nimfes i sàtirs representats pels espectadors que l'observen.
Fronteres d'Europa
Museu València d'Etnologia del 10 de març al 8 de maig de 2016.
L'exposició que el Museu Valencià d'Etnologia proposa junt amb PhotOn Festival i a la Revista 5W és una reflexió sobre el concepte de "frontera" analitzant les migracions en una Europa sumida en la crisi humanitària més gran des de la II Guerra Mundial.
Més informació Museu València d'Etnologia
Arribes o te'n vas?
Museu València d'Etnologia del 10 de març al 31 de juliol de 2016.
Durant les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat molts valencians i valencianes anaren a treballar a Europa. Les eixides del poble podien ser temporals o permanents, no importava. L’exposició Arribes o te’n vas? Emigració valenciana a Europa 1950-1970 no parla de la història oficial d’aquest moviment migratori, sinó dels aspectes motivacionals i íntims de les persones que anaren fora a treballar mostrant així les experiències concretes que s’amaguen darrere de les fredes xifres estadístiques.
Més informació Museu València d'Etnologia
Doctor Carsí, supose?
Museu València d'Etnologia del 25 de novembre de 2015 al 3 d'abril de 2016.
Doctor Carsí, supose? no és una exposició sobre l'art de la República Democràtica del Congo, ni sobre la seua colonització, descolonització i neocolonització, Tampoc és un relat biogràfic. Estos aspectes, però, seran presents. Malgrat que cinc dècades ens separen dels fets que marcaren la vida de Mariano Carsí Pascual, la problemàtica neocolonial de l'Àfrica central retorna, de forma cíclica, als noticiaris. No estem doncs, davant d' un vell retall de periòdic. Estem davant d'una actualitat palpitant.
La Col•lecció Carsí Pascual conté d'obres, algunes d'elles, resultat d'una violència simbòlica sobre el nadiu africà. Objectes locals, encara que sovint reflexe de l'art occidental. Altres, souvenirs per al consum. Volem ficar especial antenció en el que significa simbòlicament per als objectes el trànsit que han experimentat en les darreres dècades: de mercadería turística a Congo fins a constituir la col•lecció Carsi Pascual en una institució cultural europea com ho és el Museu València d'Etnologia.
Un món de feres. Grans carnívors en la prehistòria valenciana.
Museu de Prehistòria de València de l'11 de novembre de 2015 a març de 2016. Prorrogada fins al 18 de maig de 2016.
Dins de cicle d'exposicions temporals del Museu de Prehistòria de València, denominat Tresors del Museu de Prehistòria, s'inaugura l'exposició Un món de feres. Grans carnívors en la prehistòria valenciana.
Els diversos grups d'humans que van habitar el territori valencià durant la prehistòria, els neandertals i els seus ancestres primerament (fa aproximadament entre 300.000 i 40.000 anys) i humans anatòmicament moderns després (des de fa uns 30.000 anys), van conviure amb quatre grups de grans carnívors: úrsids, hiénids, cànids i félids. En aquest àmbit, els humans i els carnívors van competir per l'espai i per les preses, principalment la carn d'herbívors, rivalitat que en alguns casos donà lloc a una confrontació directa. La representació dels grans carnívors en l'art figuratiu prehistòric confirma aquestes relacions i la seua inclusió en l'univers simbòlic dels caçadors-recol·lectors.
La majoria d'aquests grans carnívors es van extingir en la nostra zona durant el Plistocè superior, com el lleó, la hiena de les cavernes i el lleopard, i alguns d'ells en l'Holocè inicial, com el cuó. En l'actualitat l'ós bru i el llop no estan presents en el territori valencià, encara que mantenen diverses poblacions en altres zones de la península ibèrica.